Oblat

Oblat és la denominació que rep al si de l'Església Catòlica aquell creient que, sense professar els vots d'un orde religiós, sense deixar de ser laic, s'ofereix a Déu i es compromet a complir part dels compromisos dels religiosos d'algun orde.^[1]

A l'edat mitjana el terme s'utilitzava també per a designar als xiquets que es lliuraven en una comunitat monàstica,^[2] com el rei sant Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic.

D'altra banda, alguns ordes religiosos han inclòs aquest terme en la seua denominació, malgrat no estar integrades per laics,^{[cal citació]} com els Missioners Oblats de Maria Immaculada.

↑ «oblat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
↑ Hélyot, t. des ordres mon.: Migne, Dict. des ord. rel.; Goschler, Dict. encycl. de la théol. cath., s. v. Oblats; Calmet, Comment. in Reg. S. P. Benedicti; Heimbucher, Die Orden u. Kongreg. der kath. Kirche (Paderborn, 1907-8).

[1] «oblat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].

[2] Hélyot, t. des ordres mon.: Migne, Dict. des ord. rel.; Goschler, Dict. encycl. de la théol. cath., s. v. Oblats; Calmet, Comment. in Reg. S. P. Benedicti; Heimbucher, Die Orden u. Kongreg. der kath. Kirche (Paderborn, 1907-8).

[1]

[2]